Cada any, l'última setmana de casal, les converses a la porta canvien de tema. Ja no ens pregunteu si demà toca jocs d'aigua: ens pregunteu per la tornada a l'escola. I gairebé sempre amb la mateixa cara de "no sé per on començar". Després d'uns quants setembres acompanyant famílies de Piera, de l'Anoia i del Baix Llobregat, us podem dir una cosa amb tranquil·litat: la tornada a l'escola no es juga el primer dia de classe al matí. Es juga la setmana abans, amb tres o quatre rutines molt concretes. I cap és complicada.
La setmana abans de la tornada a l'escola: son, pantalles i motxilla
L'estiu desmunta els horaris, i està bé que sigui així: per això és estiu. Però el cos d'un infant no passa de "sopar a les deu i dormir a les dotze" a "llevar-se a tres quarts de vuit" en una sola nit. Necessita pista d'aterratge, i aquesta pista es construeix amb tres rutines.
El son: avançar l'hora a poc a poc, no de cop
La regla que millor ens funciona és senzilla: uns set o vuit dies abans de començar, avanceu l'hora d'anar a dormir un quart d'hora o mitja hora cada dos dies. Sense drames ni negociacions llargues: es fa i punt, amb el mateix to amb què es para taula. L'estiu passat, a l'últim torn del casal de Piera, teníem un grup de mitjans que arribava cada matí badallant i amb els ànims a mig gas; quan ho vam comentar amb les famílies, la majoria va ajustar horaris aquella mateixa setmana i el canvi es va notar en tres dies. Tres. No cal més.
Les pantalles: horari clar abans que el mestre l'hagi de posar
No us direm que les pantalles desapareguin de cop l'1 de setembre, perquè no és realista i perquè genera justament el conflicte que voleu evitar. El que sí que funciona és recuperar un horari: pantalles fins a una hora concreta, mai a l'habitació i mai just abans de dormir. La llum de la pantalla retarda la son, i la son és precisament el que estem intentant tornar al seu lloc. Si l'hàbit d'apagar arriba una setmana abans que les classes, el primer dia d'escola ja no és una doble batalla.
La motxilla: que la prepari l'infant, de veritat
Ho veiem cada setembre: motxilles perfectes... preparades pel pare o la mare. I ho entenem, perquè és més ràpid. Però preparar la motxilla la nit abans és una de les rutines més potents que existeixen: dona autonomia, treu pressa del matí i fa que l'infant arribi a l'escola sentint que allò és seu. Els primers dies caldrà supervisar, és clar. Superviseu, no substituïu.
L'adaptació emocional: els nervis també compten
Parlem molt d'horaris i poc del que passa per dins. Canviar de curs vol dir mestres nous, potser companys nous, i per a alguns infants això és pura il·lusió i per a d'altres és un nus a la panxa. Les dues coses són normals, i les dues es poden acompanyar:
- Parleu de l'escola en positiu però sense negar els nervis: "és normal estar una mica neguitós, a mi també em passava".
- Si podeu, quedeu amb algun company de classe la setmana abans. Arribar el primer dia amb una cara coneguda ho canvia tot.
- Recupereu algun petit ritual: el berenar de després de l'escola, el conte d'abans de dormir. Les rutines agradables també són rutines.
I una cosa que costa d'acceptar: els infants llegeixen els nostres nervis molt millor que nosaltres els seus. Si viviu la tornada com un caos, ells la viuran com un caos. Si a casa es respira "això està controlat", ells ho respiren igual.
Per cert: si aquest curs busqueu activitats per a les tardes, val la pena decidir-ho amb calma i no per omplir forats. A les nostres extraescolars ho veiem claríssim: els infants que hi van perquè els agrada s'hi enganxen; els que hi van per omplir l'agenda, s'hi arrosseguen.
Els errors que veiem cada setembre (i com evitar-los)
No us els diem des de cap tarima: alguns els hem comès nosaltres mateixos com a monitors. Però es repeteixen tant que val la pena posar-los per escrit:
- Voler-ho canviar tot la nit abans. Horaris, pantalles, sopars i actitud, tot alhora el dia abans a les nou del vespre. Resultat: plors, i no sempre dels infants.
- Omplir la primera setmana d'activitats. Els primers dies d'escola ja són esgotadors per si sols. Deixeu marge; les extraescolars poden esperar quinze dies.
- Convertir els deures en batalla des del primer dia. Si el curs passat va acabar amb tensió cada tarda, setembre és el moment de canviar el sistema, no d'apujar la pressió. De vegades un espai de reforç educatiu fora de casa desfà en un mes un conflicte que a la taula del menjador durava des del gener.
- Comparar. Amb el germà, amb la cosina, amb "els altres nens de la classe". Cada infant arrenca el curs al seu ritme.
I un apunt per a les famílies que formeu part de l'AMPA o l'AFA de l'escola: setembre és el mes ideal per repensar l'oferta d'activitats del centre, no el novembre, quan tot ja roda. Si necessiteu un cop de mà per organitzar-ho, fa temps que treballem colze a colze amb AMPAs i AFAs de la zona i sabem quins formats funcionen i quins moren al tercer trimestre.
El primer dia: menys èpica i més normalitat
L'últim consell és el més contraintuïtiu: no convertiu el primer dia en un esdeveniment. Ni discursos al cotxe, ni "avui comença una etapa nova de la teva vida". Un esmorzar tranquil, arribar amb temps, un "ens veiem a la tarda" i cap a dins. La normalitat és el missatge més tranquil·litzador que existeix: si per a vosaltres és un dia normal, per a ells és un dia segur.
Si voleu que us donem un cop de mà amb el curs (extraescolars, reforç o activitats per a l'AFA), escriviu-nos a través de la pàgina de contacte o truqueu-nos al 632 14 63 96 i en parlem sense compromís. Som un equip de monitors i monitores de Piera i portem molts setembres a l'esquena: els nervis de la tornada també són el nostre terreny de joc.
